aixi que.

em maquillo cada dia, 

em poso maquillatge a les ulleres que descobreixen que no puc dormir per les nits, així que ningú sap que no dormo.

somric sempre que puc, però ploro per dins segon rera segon. així que ningú sap que per a mi és un esforç somriure

lluito per tot el que no fagi referència a la meva vida personal, i últimament tot lo professional va millorant. així que ningú sap que estic dèbil i que no m'estimo.

així que. ningú em pot ajudar, ni jo.

i pensa que no et pots fiar de mi, semblo una cosa i en sóc una altre.