metro

normalment en el metro llegeixo… i no m’empano de la gent que tinc al voltant.

però avui m'he deixat "el salze cec i la dona adormida" al pis,  i mirant al meu voltant me n'he adonat que estava ple de persones interessants. 

potser realment no ho eren, però ho semblaven, almenys en els meus ulls, en el meu pensament i en la meva imaginació. de fet sempre imagino i res acaba sent el que he estat anhelant.

a partir d’ara llegiré a casa, en el metro no, hi ha masses persones, gestos, olors màgiques a les que observar.

ara vull fotografiar i  imaginar. hi han mirades transparents. vull traspassar colors, cabells i moviments.

de fet ja fa temps que se que m’encanten les persones, que m’encanta la perversitat, complexitat i  màgia que implica ser humà.

avui he decidit començar aquesta història, mentres estava empanada en el metro mirant l'home de la fotografía. així que vaig a probar.

era un turista, no res més que això o tot això i el que implica. de fet, ell també intentava llegir, però no ho ha aconseguit, ha notat la meva mirada.

aquí és on quedarà registrada aquesta escència del metro.