pensava que no.

pensava que no.
ara m'anadono de que és real, ningú és imprescindible.

aixi que.

em maquillo cada dia, 

em poso maquillatge a les ulleres que descobreixen que no puc dormir per les nits, així que ningú sap que no dormo.

somric sempre que puc, però ploro per dins segon rera segon. així que ningú sap que per a mi és un esforç somriure

lluito per tot el que no fagi referència a la meva vida personal, i últimament tot lo professional va millorant. així que ningú sap que estic dèbil i que no m'estimo.

així que. ningú em pot ajudar, ni jo.

i pensa que no et pots fiar de mi, semblo una cosa i en sóc una altre.

David Bowie: Modern Love

m'encanta.....................!

metro

normalment en el metro llegeixo… i no m’empano de la gent que tinc al voltant.

però avui m'he deixat "el salze cec i la dona adormida" al pis,  i mirant al meu voltant me n'he adonat que estava ple de persones interessants. 

potser realment no ho eren, però ho semblaven, almenys en els meus ulls, en el meu pensament i en la meva imaginació. de fet sempre imagino i res acaba sent el que he estat anhelant.

a partir d’ara llegiré a casa, en el metro no, hi ha masses persones, gestos, olors màgiques a les que observar.

ara vull fotografiar i  imaginar. hi han mirades transparents. vull traspassar colors, cabells i moviments.

de fet ja fa temps que se que m’encanten les persones, que m’encanta la perversitat, complexitat i  màgia que implica ser humà.

avui he decidit començar aquesta història, mentres estava empanada en el metro mirant l'home de la fotografía. així que vaig a probar.

era un turista, no res més que això o tot això i el que implica. de fet, ell també intentava llegir, però no ho ha aconseguit, ha notat la meva mirada.

aquí és on quedarà registrada aquesta escència del metro. 

 

ahir.

ahir una tia em va tocar el pit. eso de qué?  però estava reconciliada amb la banyera.

si, em vaig reconciliar amb la banyera.

havia quedat a les 11h i a les onze menys deu vaig sentir la necessitat de notar el meu cos en posició fetal envoltat d'aigua calenta.

aquest hivern ha sigut fred, dolorós i pervers. cada cop que he sentit una pinçada dins meu, he obert l'spotify i m'he ficat dins la banyera. 

a mitjans de desembre va ser l'última vegada, aquell dia vaig plorar. vaig perdre a algú, emocionalment i físicament.

però estic contenta, ahir amb vaig reconciliar amb la banyera. vaig escoltar una vegada darrera l'altre dreaming of you, vaig arribar una hora tard, vaig acabar amb els mofletes vermells i no vaig parar de riure durant tota la nit, fins i tot quan la tia em va tocar el pit amb cara leona.